manxa va començar com una ferreria a Olot l’any 1876. Al llarg dels anys l’empresa s’ha anat consolidant, esdevenint un punt de referència en els negocis de la ferreteria, subministrament industrial i distribució de productes siderúrgics. Des de la seva creació, manxa s’ha diferenciat per aportar valor i solucions als nostres clients per tal que siguin millors, més ràpids, més eficients i més rendibles. La nostra filosofia ens motiva a diari per poder donar el millor de nosaltres mateixos i poder créixer així de manera sostenible. El desenvolupament ha anat acompanyat d’un procés d’expansió i diversificació de productes i serveis, gràcies a reinvertir els beneficis de l’activitat i esforços de persones orientades i motivades a aconseguir que els clients estiguin convençuts de treballar amb nosaltres.

On comença la història de manxa?

Al 1900, Joan Agustí Surroca va comprar una serralleria d’Olot, oberta el 1876 i propietat de Rafael Casanova, popularment conegut amb el sobrenom de manxa. El seu fill Bartomeu Agustí Trilla es va fer càrrec de la serralleria i la va ampliar amb una botiga de ferreteria.

Durant la postguerra, li va cedir el negoci al seu fill Joan Agustí Reixach que va continuar la transformació del negoci i el va ampliar més enllà de la ciutat d’Olot. El nom de manxa ha passat de pares a fills com a símbol d’esforç, treball i sacrifici.

Bartomeu Agustí Trilla (Olot, 1880-1946) tenia un caràcter bondadós i un do de gent extraordinari que li va procurà l’afecte dels seus conciutadans. Era una botiga d’una sola habitació, poques vegades abandonava el mostrador i sempre estava informat de tot el que succeïa al seu negoci. Havia aprés l’ofici de ferreter a la ferreteria Casellas de Barcelona, aquell aprenentatge li va permetre destacar més tard a la Garrotxa amb obres com la de l’emblemàtica Torre Malagrida d’Olot, d’estiu noucentista i amb disseny de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Amb el pas dels anys, la Ferreteria Bartomeu Agustí es va convertir en un establiment en el que fins i tot es comercialitzaven articles de caça, pesca i esport. La ciutat d’Olot tenia una estima especial per la família Agustí, tanta que ni durant la Guerra Civil es va aconseguir alterar l’activitat del negoci. A manxa es conserven dues factures històriques molt diferents: una amb data del 30 de setembre de 1936, redactada en català i expedida al Comité Antifascista d’Olot; una altra del 31 de maig del 1939, escrita en castellà i dirigida a la Falanje Española Tradicionalista i de les JONS. 

Bartomeu Agustí va morir el 1946. Pocs anys abans, el seu fill Joan Agustí Reixach (Olot, 1911-2004) ja havia començat a ocupar-se del negoci. S’havia format en una de les ferreteries més modernes de la època: Vilaseca Bas, de Barcelona complementant-ho amb formació pràctica a l’Escola Industrial. Part de l’èxit de la gestió de Joan Agustí Reixach al capdavant del negoci va ser de la seva dona Carme Alfara Messeguer (Ulldecona, 1913-1977), propietària de la ferreteria Alfara d’Ulldecona. Entre ambdós van crear un tàndem que va fer créixer exponencialment manxa. El 1950 van obrir una petita ferreteria a Banyoles i aviat van obrir un magatzem de ferros amb botiga. A partir del 1960, Carme Alfara va obrir una botiga dedicada a les llistes de casament. Al 1973, a Olot la venda al públic va passar al carrer Antoni Llopis, en un espai molt més ampli i modern i la part de distribució de ferro va passar al carrer Mestre Falla.

Al 1977 i després d’una llarga enfermetat, Carme Alfara va morir i va ser quan Joan Agustí Alfara (Olot, 1953) es va incorporar al negoci familiar, després d’estudiar estudis empresarials a ESADE (Barcelona). Amb noves idees, la primera decisió que va prendre va ser oficialitzar el nom de manxa pel grup. El sobrenom amb què els olotins i olotines havien identificat l’activitat de l’empresa des de feia més d’un segle. Els temps havien canviat i la família Agustí va entendre que l’economia ja no era de demanda sinó d’oferta i que s’havien de buscar proveïdors a nivell internacional. La idea era buscar marques a l’exterior i comprar al proveïdor més eficient: internacionalitzar les compres.

El segon magatzem de ferros que va obrir manxa va ser l’any 1997 a Riudellots de la Selva, degut al bon funcionament del primer magatzem d’Olot. Per així donar resposta a l'augment de la demanda que a la província de Girona. manxa aconseguí així, posicionar-se com a un important proveïdor d'acer.

L’any 2000, hi va haver un canvi en l’estructura de l’empresa, ja que es crea una estructura Holding, on totes aquestes unitats de negoci de l’empresa queden sota una estructura on manxa 1876 és la empresa Holding.

La professionalització del negoci, i dels mateixos clients, va fer que la convivència en un mateix centre de productes industrials, siderúrgics, la ferreteria i els productes de parament de la llar, hagués de posar fi.

Per això es crea un altre centre amb botiga física per els productes Industrials i la distribució dels mateixos.

Actualment manxa es troba en procés de creixement. El futur immediat es configura a l’àrea de Barcelona on es concentra el 70% del valor afegit català i s’afronta amb la nova obertura del centre de ferros a Castellbisbal (any 2015). Avui dia, l’activitat relacionada amb la venda al detall representa prop del 10% i el negoci es centralitza en la distribució d’elements per a la indústria i de productes siderúrgics, tant estructurals com comercials.